El meu nom és Aina, sempre m’ha agradat molt dibuixar, pintar i fer tota mena de manualitats. Mai m’he format en res relacionat amb l’art, ni he fet cap curset, ni tan sols m’he mirat un tutorial de res.

Soc una persona perfeccionista i exigent amb mi mateixa, i segurament això també ha fet que no vulgui mai fer el pas d’estudiar res relacionat amb l’art, per por de fracassar i fer les coses malament. Això em porta a l’explicació i el raonament que he fet amb aquest exercici, primerament quan vaig veure que havia de fer un autoretrat vaig entrar en pànic, no m’he dibuixat mai a mi mateixa i evito molts cops mirar-me al mirall, això últim ho he notat sobretot quan se’ns demanava que ens dibuixéssim mirant-nos al mirall sense treu-re la vista d’aquest. Per motius obvis al que acabo d’explicar vaig decidir fer l’exercici sense mirar-me massa i amb la mà contrària, en aquest cas l’esquerra.

Al començament no ho veia clar, la meva mà dreta volia intervenir per això que he dit del meu perfeccionisme. La veritat és que vaig tardar ben poc a fer el retrat malgrat fer-ho amb la mà esquerra i utilitzant carbonet (un material que tinc de fa molt temps, però no he fet servir mai) em vaig quedar prou satisfeta amb el resultat.

Pel que fa a la segona part d’aquest exercici, la de la taca, tenia clar que volia fer servir colors que m’identifiquessin, tots aquells tons verdosos, grocs, taronges i marrons, colors que em recorden profundament a la tardor i la paleta de color que tinc sempre a casa meva inconscientment. He utilitzat diferents pinzells i execucions a l’hora de pintar, ha sigut sense pensar massa, però a la vegada he arribat a la conclusió que té molt sentit que ho hagi fet així, soc una persona que aquesta oberta a provar coses noves, sempre em poso reptes nous pel que fa a les manualitats, faig pràcticament de tot i crec que em representa molt el fet d’haver escollit pintar-lo així.